La capacitat d’escollir el futur que volem

Els efectes del coronavirus ens aboquen a una crisi econòmica i social, fruit d’un model econòmic acabat, però també a un nou paradigma empresarial que ha d’incorporar aspectes mediambientals i socials, foment de la tecnologia i, sobre tot, major interdependència entre els diferents agents econòmics. Escollir aquells agents que comparteixin els nostres valors i crear xarxes per construir plegats el futur que volem, serà la base de la nova economia.

1 de juny de 2020 – A nivell estatal, hi ha casi 4 milions de persones a l’atur. Estem a les xifres pràcticament de l’any 2016. Els índex de pobresa s’han multiplicat. Si mirem el que han constatat les entitats socials, l’assistència als menjadors socials i als bancs d’aliments s’han multiplicat un 200%, hi ha el triple de persones ateses que fa 3 mesos i el llistat de previsions negatives que tenim és inesgotable. El col·legi de gestors administratius diu que en aquests propers mesos hi haurà 240.000 empreses que tancaran. Això significa 1,5 milions de llocs de treball. El propi govern de l’Estat està dient que la previsió per a aquest exercici és d’un enfonsament de l’economia és d’un 9,2%.

La nostra economia està basada en el creixement continu. Què passarà a partir d’ara amb les nostres empreses i amb el treball? I la gent es pregunta: “Tot això no es podia preveure? No hi havia estudis, alguna cosa que ens expliqués que això podia passar? Si ens haguessin preguntat fa uns mesos haguéssim dit si cosa pot aturar el món és un virus… però un virus informàtic, no un virus biosanitari.

Realment, tal i com han passat les coses, ningú ho podia preveure.  El que sí veiem i veiem que hi havien molts símptomes és que tenim una societat i un model econòmic que no és el que necessiten pel futur. Jose Antonio Segarra explicava als seus alumnes de l’IESE que el model econòmic capitalista que estava acabat. Que les empreses, sense renunciar als seus dividends, havíem d’incorporar necessàriament aspectes ambientals, socials i preocupar-se pels seus treballadors. Que si això no ho feien, no tindrien lloc en el mercat en un futur proper.

I què dir dels aspectes ambientals. Ens hem cansat de sentir que anàvem cap a una situació insostenible, amb quantitat d’espècies que han deixat assistir; la salut de les persones cada vegada més condicionada per la contaminació; la manca de recursos naturals, amb els que estem acabant… Tot això ens feia preveure un final una mica apocalíptic, diferent segurament el que ara tenim però el que ens ha passat és un avís. Un avís de que hem de canviar. Hem de canviar moltes coses, entre elles i de forma fonamental, un sistema econòmic que està basat en una teoria que parla de que va economia és una ciència d’administrar i gestionar un recursos escassos. Això s’ha d’anar pensant en profunditat.

Davant de tot aquest panorama què és el que hem de fer, què podem fer? Hi ha una cosa trivial que tothom ens explica: ens hem de digitalitzar encara més, hem d’aprofitar ifomentar les tecnologies com a eines bàsiques el present i pel futur tant de les empreses de les organitzacions com de qualsevol lloc de treball i per tant que totes les persones hem de saber utilitzar totes aquestes eines.

Però hi ha una cosa més important per tal de poder canviar el nostre model de futur. Hem de poder canviar individualment i col·lectivament la nostra percepció del futur. Quan ens imaginem un futur negre, acabem tenint un futur negre. Són el que s’anomenen les profecies d’auto-acompliment. Sense voler creem allò que no volem, allò que ens falta i que no volem aconseguir. Nosaltres mateixos estem actuant perquè les coses es donin d’aquesta manera.

No es tracta de que ens enganyem a nosaltres mateixos sinó de que ens centrem de forma positiva en allò que podem fer per aconseguir els nostres propis objectius. Si nosaltres tenim una mentalitat determinista, estem convençuts de que hi ha elements genètics que determinen la nostra realitat. Ens convertim d’alguna manera amb víctimes de les circumstàncies, d’una manera determinada de respondre als estímuls que provenen de l’exterior. I això és una manera d’actuar molt freqüent amb moltes persones.

Si nosaltres, en canvi,  tenim una mentalitat constructivista, el que pensem és que nosaltres podem construir el nostre propi futur. Som responsables de les nostres vides i actuem en conseqüència de les nostres vides i de les nostres empreses. Pensem que entre l’estímul i la resposta està la nostra voluntat independent. Com deia el psiquiatre Víctor Fran, que no som un ésser que actua de forma immediata i impulsiva davant allò que condiciona, sinó que podem reflexionar i decidir com actuem en cada circumstància.

Per bé o per malament, les nostres empreses són un reflex de la forma de ser i de fer entre els seus equips directius i sobretot de les seves persones que estan al màxim comandament d’aquestes empreses, dels seus responsables. Normalment són un reflex de les seves mancances i de les seves debilitats. No tan sols de les seves fortaleses. És molt important quan ens relacionem amb les empreses, veure qui està al davant i està prenent les decisions que en aquella organització.

Les empreses són com nosaltres som, són un reflex de nosaltres mateixos.

Moltes vegades ens han dit que no ens ajuntem amb determinades persones, que pel seu caràcter o per la seva forma de fer, no creen bones vibracions, no transmeten seguretat. Amb les empreses passa exactament el mateix. Hi ha empreses que mai aconsellaríem que ens ajuntéssim amb elles. Algú que no tingués en compte els interessos dels seus treballadors, la realitat social en la que treballa o la realitat mediambiental, segurament no és un bon company de viatge.

I amb qui ens hem d’ajuntar? Què hem de fer amb les empreses? Què és el que hem de crear? Què hem d’explorar conjuntament? I aquí arribem al concepte de xarxa, una paraula com de moda per tot el tema de les xarxes socials, malgrat que el seu concepte és molt antic i de fet es fa servir com un entramat, com una estructura composta que es fa servir com una eina bàsica per a la gent com els pescadors i per altres professionals. Al món del circ és un element de seguretat de garantia i segurament aquest component també són bàsics, són aplicables a moltes de les nostres empreses.

Què és una xarxa social? Com ée defineixen les xarxes socials. El diccionari defineix les xarxes socials com estructures socials compostes per individus que estan connectats per algun tipus de dependències com ara l’amistat, el parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, relacions, creences, coneixement o prestigi.  Al definir les xarxes es parla d’interdependència, quan nosaltres hem estat educats en la independència, ens han ensenyat que l’objectiu final dels éssers humans és la independència. Tenim interioritzat que hem de fer el possible per sortir de l’estat de dependència en la que ens trobem i aconseguir ser lliures i independents.

La dependència és el “tu”, el “tu fas per mi”, “tu m’ajudes”. La independència és el “jo”, “jo puc fer”, “jo soc responsable”. La interdependència és el “nosaltres”, i nosaltres és cooperar, combinar talents, crear junts alguna cosa realment important. La vida, la natura, són interdependents. El nou paradigma del món de l’empresa, del món de l’activitat econòmica i aplicable no només a les empreses sinó als ajuntaments, a la iniciativa social, a tot tipus d’organitzacions, és la interdependència. Ens necessitem els uns als altres. La interdependència és la creació de xarxes, de sinergies, de les relacions on guanyar forma part del seu adn.

I això ens porta a una reflexió final: escollim molt bé amb qui ens relacionem per construir el futur. I construïm respectant els nostres valors i buscant aquelles persones i empreses que els comparteixen.

Tingueu molta sort construint el vostre propi camí i si en algun moment penseu que us agradaria compartir-ho amb la nostra entitat, serà tot un plaer.