“Superar l’emergència i treballar perquè els i les usuàries puguin reprendre control de les seves vides.”
El tercer sector analitza els reptes de la pandèmia en el marc dels ‘Debats en positiu’, un cicle de col·loquis organitzat pel Diari de Tarragona amb la col·laboració de la Fundació «la Caixa».
José Carlos Eiriz, director general de FUNDALIS, va intervenir en la segona trobada, celebrada el passat 24 de novembre amb el títol ‘Superar la pandèmia sense deixar ningú enrere”, i que posava la mirada sobre les persones a risc d’exclusió social.
José Carlos Eiriz va donar exemples concrets de com la crisi també pot convertir-se en oportunitat sense tot just invertir nous recursos; només canviant l’enfocament. Una de les experiències de les entitats Fundalis va ser l’atenció que van donar a les persones amb discapacitat que vivien en residències, i que donaven positiu per Covid-19. En comptes d’aïllar-les a els seus habitacions, «on eren soles i només hi entrava gent vestida de astronauta», les persones positives de covid es reubicaven juntes en residències, on no calien mesures d’aïllament perquè no hi havia risc de contagi. “Eren com unes vacances i alguns encara ens pregunten quan tornen”.
La crisi també ha servit per reorganitzar serveis que ara es donen als propis municipis, o per impulsar l’ús de la tecnologia als i les usuàries i les seves famílies, trencant així la bretxa digital.
Per la seva banda, el representant de la Creu Roja assegurava que “amb la Covid ha aflorat una vulnerabilitat que ni les entitats havíem identificat, i podem passar de la UCI sanitària a la UCI social”. Una enquesta recent entre usuaris demostrava que cinc de cada deu persones que havien tocat per primera vegada a la seva porta durant la pandèmia mai havien demanat ajuda en cap entitat.
Salvador Grané, de Càritas, compartia el diagnòstic: “A Tarragona l’any passat les peticions d’ajuda a l’entitat es van triplicar”. Hi havia persones que ja estaven en exclusió social, però també altres amb feines precàries que no van resistir.
Sònia Recasens, de la Fundació Pere Tarrés, explicava que la seva tasca els permet tenir ‘radars’ per conèixer la situació de les famílies (guarderies, menjadors escolars, activitats extraescolars, ludoteques…).
La trobada també va servir per reconèixer els aspectes a favor que deixa la pandèmia i el gran poder de adaptació de les entitats. Les quatre organitzacions coincidien, per exemple, al paper que han tingut els joves a la atenció als més vulnerables tot i ser moltes vegades el centre de les crítiques. La crisi ha servit per rejovenir uns equips de voluntariat on moltes vegades abundava la gent gran. Tot això sense comptar la col·laboració d’empreses i administracions i societat en general que es van bolcar a l’ajuda.
