Entrevista a Irmina Sánchez, Atenció a la Persona a Torredembarra

M’agraden molt les històries de vida

Irmina Sánchez, Atenció a la Persona. Fundació Onada Torredembarra

Fa just 10 anys que estic a la Fundació Onada. Vaig començar als SCAPS, al Centre Especial de Treball. Fèiem el suport als treballadors dels CET’s. He estat 8 anys i ara fa un parell d’anys que estic a Onada Torredembarra. Aquí faig el treball social i també la coordinació del Centre Ocupacional.

Mireu l’entrevista sencera en video a https://youtu.be/tpcgxJ1Nd6w

El treball social
Abans de la Fundació Onada he treballat amb diferents àmbits d’actuació, com atenció primària i l’atenció a gent gran. Al llarg de tots aquests anys, a part dels cursos, les formacions, que puguis anar fent pel camí, el que crec que enriqueix i el que fa créixer és la experiència. No he dubtat mai del que volia fer i ho tornaria a fer. És una feina que m’agrada molt, tant pel tracte amb les persones i les famílies com per les relacions que generes com a referent. M’agraden molt les històries de vida.

El dia a dia al Centre Ocupacional
El dia a dia, a part de l’atenció a les famílies i la part més administrativa de la feina també fem la programació de les activitats, la gestió de l’equip i el tracte directe amb els nois i noies del Centre Ocupacional i del Servei Prelaboral. Fundació Onada Torredembarra és un centre molt petitó, l’ambient és molt familiar i aquí és molt fàcil i es generen molts vincles.
La feina m’aporta molta alegria, tenir el cap molt despert, tenir sempre idees de que més podem fer, com millorar, m’aporta inquietud positiva. I també el treball en equip, és molt enriquidor escoltar als altres i que també proposin idees.
Al meu dia a dia trobo a faltar poder posar l’stop i poder gestionar el temps de manera més òptima. Anem corre-corre per treure la feina i pel camí deixes coses que podries fer que potser podries fer millor.

Torredembarra
Al poble crec que és molt fàcil interactuar i estem treballant molt en la línia de fer moltes sinergies comunitàries, d’obrir-nos i fer activitats a la comunitat. Aquest any l’objectiu ha estat obrir el centre a la població, que vinguin aquí, ens coneguin, poder ensenyar què fem, qui som, com treballem. La rebuda, els vincles i les sinergies que surten són molt maques. Hi ha projectes molt engrescadors amb biblioteques, amb Càrites, amb associacions.

Un somni
No aspiro a masses coses perquè penso que el que tinc em fa feliç, estic molt contenta amb el meu dia a dia. Valoro molt les petites coses. A vegades el somni és continuar com va tot.