Dones amb discapacitat, doblement discriminades

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

Fundalis denuncia la congelació de salaris en els darrers 10 anys per a les persones amb discapacitat, que discrimina especialment a dones treballadores.

La dona amb discapacitat pateix una doble discriminació, pel fet de ser dona i per tenir una discapacitat. Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, les entitats de Fundalis –Fundació Privada Onada, Fundació Privada Santa Teresa i Fundació Privada Ginac– denuncien la situació de doble discriminació que pateixen les dones amb discapacitat intel·lectual. En l’actualitat aquesta doble discriminació es veu agreujada per la necessitat de que les administracions públiques adeqüin el suport econòmic a les entitats i Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social.

En un context de retallades, congelació de tarifes per donar suport a les persones amb discapacitat i pujada del Salari Mínim Interprofessional, els Centres Especials de Treball d’Iniciativa social veuen en perill els llocs de treball de les persones amb especials dificultats (persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental i persones amb discapacitat física amb més d’un 65%), i en particular el de les dones treballadores amb discapacitat.

Discriminació laboral

L’any 2016, hi havia un total de 267.924 dones amb discapacitat valorada, que suposaven un 50,6% de les persones amb discapacitat. En edat activa, de 16 a 64 anys, viuen a Catalunya 129.981 dones amb discapacitat reconeguda, de les quals 15.602 són dones amb discapacitat intel·lectual. Les dades demostren que les dones amb discapacitat intel·lectual en edat de treballar s’enfronten a una situació de doble discriminació: per raó de discapacitat i per raó de gènere. Si en la població sense discapacitat al voltant del 60% de la població està treballant, només el 22,8% de les dones amb discapacitat treballen actualment a Espanya, segons l’informe ODISMET 2 de la Fundació ONCE2 . Això evidencia que les dones amb discapacitat s’enfronten a grans dificultats per accedir al mercat de treball. La taxa d’atur està distribuïda també de manera desigual: un 54,1% de dones aturades, davant d’un 45,9% d’homes a l’atur. La presència de les dones amb discapacitat en el mercat de treball és molt inferior a la dels homes. En l’empresa ordinària, les dones contractades van suposar només el 39,1%. En els Centres Especials de Treball la presència de dones és encara inferior, només un 37,0%. Tant en l’àmbit del Treball Protegit com en el mercat ordinari estem molt lluny de la paritat. Les dones amb discapacitat estan tenint iguals o majors problemes per tal de recuperar els nivells d’ocupació anteriors a la crisi, amb més dificultat d’incorporar-se al mercat laboral que els homes.

A més, les dones amb discapacitat treballadores pateixen una important bretxa salarial. Segons l’informe ODISMET, la mitjana salarial dels homes amb discapacitat és de 20.502,60€ anuals, davant d’una mitjana salarial entre les dones amb discapacitat de 16.732,40€. Per tant, són necessàries mesures de discriminació positiva que assegurin la paritat i la reserva de llocs de treball per a dones amb discapacitat.

Violència sexual i física

El darrer estudi sobre victimització elaborat per Dincat i la Fundació Vicky Bernadet al 2016, demostra que les xifres de victimització sexual de les persones amb discapacitat afecten sobretot les dones. Cinc de cada deu dones i dos de cada deu homes han patit algun tipus de victimització sexual: tocaments (29% dones, 12% homes), relacions sexuals no desitjades (24,5% dones, 7% homes). El dret a la sexualitat està molt més reconegut entre els homes amb discapacitat que entre les dones amb discapacitat. Això es materialitza en la desinformació sobre anticoncepció, esterilització forçosa, avortaments coercitius, etc. Esterilitzar sense consentiment és contrari al dret a decidir sobre la pròpia salut, sexualitat i reproducció i és una forma de violència que viola les prescripcions de la Convenció sobre els Drets de les persones amb Discapacitat de la ONU.

Violència de gènere

Les dones amb discapacitat també són víctimes de violència de gènere. Es troben amb molts obstacles a l’hora de trobar recursos adequats que donin resposta a les seves necessitats: dificultats d’accés als punts d’informació i assessorament a causa de barreres arquitectòniques i de comunicació, obstacles afegits per accedir a la justícia, incredulitat i sospita en relació als seus testimoniatges. A això cal sumar-li que sovint desconeixen el que significa l’abús i no són conscients dels seus drets. Freqüentment, segons l’entorn en el que es trobin, són els mateixos pares i/o tutors els qui decideixen si cal denunciar o no.

Per ampliar informació o sol·licitar fotografies que puguin il·lustrar aquesta notícia contacteu amb Departament de Comunicació – 679 14 77 79 – comunicacio@fundacionada.org